dimecres, 23 de desembre del 2009

FI DE GITIC

Comentari i valoració del curs

Al llarg del quatrimestre respecte la creació del bloc, ha esta present una certa curiositat en l'aspecte estructuratiu. La responsabilitat com a blocaire de actualitzar certes entrades per setmana ha fet que la bitàcora es generi quelcom afegit en la nostra vida.

En un principi hem va suposar una certa dificultat el funcionament d'aquest però hem va sorprendre la facilitat que aquesta va desapareixer.

El que més m'ha agradat de les entrades del blog ha estat el poder enllaçar tot allò que es realitzava, o sigui mantenir un contacte continuu amb la xarxa i totes les seves possibilitats. el poder afegir videos, webs,gadgets,altres blogs...

Per tant, el blog no només ha estat un exercici per rebre una puntuació al final en l'assignatura de GITIC o de COED, sino per un enriquiment alhora de postejar i compartir tot tipus d'informació i exercicis realitzats.

Una de les intervencions que hem va copsar més gratitud de fer-la va ser la creació d'un powerpoint a la xarxa.

Va ser un procés força llarg, ja que en un principi vaig provar d'enllaçar-ho amb slideshare però no hi havia moviment ni so,per tant vaig obtar per slideboom que si que et deixa fer tot allò que calia.El problema que s'em va presentar després va ser la falta d'audio, o sigui els sons predeterminats que vaig afegir que presentava powerpoint, si que s'escoltaven, en canvi,la cançó d'ENYA no.

Després d'unes investigacions vaig saber que no admetia cap altre format que no fos WAV i vaig anar a una pàgina perque em convertis d'mp3 a WAV però no va funcionar.
Finalment vaig decidir baixarme un programa conversor "CONVERTER", quan la vaig tenir transformada sentia una satisfacció inmensa.

http://www.slideboom.com/presentations/104743/MUSICOTERAPIA

Una segona intervenció va ser segons el meu parer de molta utilitat, l'exercici de manegar correctament totes les utilitats que presenta la realització, confecció i plasmació d'un vídeo.

http://angcv2.blogspot.com/2009/11/blog-post.html

Va ser una bona elecció per haver-la fet al principi del curs ja que el haver-la fet en grup solidificava lligams d'aprenentatge cooperatiu.

Respecte l'àmbit informàtic va ser un proc´´es si més no llarg que ens va ocupar uns 3 dies. La confecció del video va ser allò que es va trigar més a fer, l'efecte del es veus, els sons, els talls d'imatges...

Per concluir, afegir que totes les activitats que hem realitzat a l'assignatura ens han ajudat a endinsar-nos en un món interactiu on hi han infinites possibilitats.

Estic ben segur que el nostre nivell de coneixement i manipulació de certes eines a millorat notablement des d'inici de curs, encara que sabiem com entrar dins la xarxa no coneixiem ni molt menys tot el que ens pot oferir.



"Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo"
Benjamín Franklin


BON NADAL!!!

dimarts, 22 de desembre del 2009

FI COED

Descripció

Amb la classe del dia 21 de Novembre del 2009 va acabar l'assignatura de Comunicació Oral Escrita i Digital.

Hi va haver diverses recitacions :Fonts màgiques de Montjuïc, El Penedès, Parc Güell, Jaume I i Platges de Tarragona.

Per acabar la classe la professora Lluïsa Cirera, com va fer a l'inici de curs, va recitar un fragment del poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra.



Reflexió

Com a reflexió de tot el quatrimestre destacar la gran utilitat d'exposar en públic i la gran varietat de formes a fer-ho.

Ha estat un enriquiment el poder realitzar aquests exercicis i veure als altres per aprendre.

En definitiva, hem aprés a aprendre.

Aprofundiment

La relació que s'ha establert amb els companys ha estat màxima, tots estavem nerviosos a l'hora d'exposar uns més uns altres menys però tots teniem la fita de fer-ho el millor possible en tot allò que realitzavem i ens recolzavem els uns als altres.

Ha sigut enriquidor en tots els sentits.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Instruccions viquipedia

Us deixo unes primeres passes per el manegament de la viquipedia:

dimarts, 8 de desembre del 2009

Conversación con Alexandre Jollien, Toni Comín, J. M. Jarque, Jordi Pérez y Lorenzo Gomis

Lorenzo Gomis: En tu libro me parece que llegas a la conclusión de que te encontrabas mejor con los últimos de la clase en el instituto que con los educadores especializados. ¿Puedes explicar un poco qué enseñanzas extraes de esta experiencia?

Alexandre Jollien: Es una crítica a la distancia terapéutica. En los centros se cura más al individuo que a la persona. En los institutos de educación especial se trata lo patológico sin mirar quién es la persona, quién esta debajo de la patología. Sin embargo, cuando salí del centro supe que la relación es lo que funda el ser humano y que lo que me constituyó es la amistad con los otros. Suelo decir que la amistad con los últimos de la clase era auténtica, desnuda de todo artificio, que es lo que le da su riqueza. También la amistad con otros discapacitados del centro era completa porque no estaba filtrada por teorías, temores, miedos, estaba lejos de la lástima, que envenena la relación y la convierte en artificial. No hablamos de compasión, que es de igual a igual, sino de lástima, que es de un ser superior a otro inferior.

L. Gomis: Has hablado en tus conferencias con educadores sociales, ¿cuál ha sido su reacción?

A. Jollien: Es siempre ambiguo hablar con educadores, porque enseguida teorizan. Se esconden a menudo detrás de la función de educadores sin dejar pasar la humanidad que hay detrás del profesional.

Jordi Pérez: ¿Has vuelto a ver a los educadores de tu centro después de haber publicado el libro?

A. Jollien: Sí. Y fueron muy hostiles respecto al libro. No todos, pero sí la mayoría. No están acostumbrados a practicar la autocrítica. Por su profesión, se ocupan de personas que no tienen siempre la capacidad de poder expresar una opinión sobre su profesionalismo. Además, es un oficio muy bien valorado por la sociedad. Queda muy bien decir que uno trabaja en lo social, pero indirectamente esta valorización puede ir en detrimento del discapacitado. Es decir, valorizando al educador, ¿no desvalorizamos al mismo tiempo al discapacitado? A mí me hubiera gustado tener educadores que dijeran que eran felices de hacer su trabajo, sin que esperasen una recompensa social o agradecimientos.

J. Pérez: En el libro explicas que incluso había un educador que te llevaba a la discoteca para enseñarte a las chicas y así ligar más.

A. Jollien: Sí. Un amigo, es decir, el educador me llevaba a la discoteca y yo creía que se trataba de amistad cuando no era más que para que yo llamara la atención.

J. Pérez: ¿Y mientras lo veías no hacías nada?

A. Jollien: No llegué a comprender que era así hasta más tarde.

L. Gomis: En el libro hablas también de un sacerdote muy importante para ti.

A. Jollien: Sí. El padre Morand estaba más allá de todas las características que nuestra sociedad vende hoy en día: rentabilidad, rapidez, eficacia. Por eso me ayudó muchísimo, porque estaba en la candidez, en la simplicidad, en el ser más que en el parecer. No nos proponía teorías, y lo podíamos ver tal como era. Yo quería llegar a ser como él. Estaba muy interesado por la Antigüedad. Por eso escogí a Sócrates para el libro. La relación entre el maestro y el discípulo debería ser la misma que entre el educador y la persona discapacitada. El discípulo quiere igualar al maestro, hay una emulación y también una distancia muy neta, pero que no es impuesta sino que es rica, ya que atrae hacia arriba. Sin embargo, en las instituciones no es en absoluto así, no hay una emulación, al menos por mi parte yo no la he encontrado, los educadores no fueron referencias para mí.

L. Gomis: ¿Cómo surgió la idea del libro?

A. Jollien: Iba a muchas escuelas a dar charlas y la gente me aconsejaba que escribiese. Para mí escribir es algo sagrado, requiere competencia, estilo. Por eso empecé a leer novelas, filosofía, me formé un estilo y luego empecé a escribir.

J. Pérez: Hablas en el libro de la importancia del progreso, de progresar.

A. Jollien: Sí, hay siempre un horizonte hacia el cual dirigirse, porque si no lo hay no hay motivación para progresar. Aunque el horizonte no esté muy claro o nítido, creo que es necesario.

J. Pérez: ¿Y cuál es el tuyo ahora?

A. Jollien: Continuar escribiendo.

L. Gomis: ¿Y ahora estás escribiendo otro libro?

A. Jollien: Sí.

L. Gomis: ¿Sobre qué?

A. Jollien: Son grandes temas como la relación con el otro, con el sufrimiento, con el cuerpo. Y para analizar estas diferentes relaciones, tomo la experiencia del discapacitado y la filosofía y las comparo.

J. Pérez: ¿Y será de nuevo en forma de diálogo?

A. Jollien: No, no. Eso se puede hacer una vez, no dos.

J. Pérez: La originalidad es algo que tienes bien aprendido.

A. Jollien: Me hubiera gustado repetir porque me gusta el diálogo, es como la vida. No se puede agotar un tema, sólo se aborda, y luego se pasa a otra cosa. Pero sólo puedo utilizar el diálogo socrático una vez.

J. Pérez: Pero Sócrates –o Platón– lo hicieron muchas veces.

A. Jollien: Sí, eso es verdad. Pero yo no.

Toni Comín: En tu experiencia hay una paradoja muy bonita. Por un lado, la voluntad de progreso, de ser tratado con normalidad y no con lástima. Por el otro, el rechazo a la normalidad canónica de nuestra sociedad: la eficacia, la rapidez. ¿No crees que tu reivindicación de la normalización social de los discapacitados supone, al mismo tiempo, que todos reconozcamos nuestra propia “discapacidad”? Haces de espejo de la debilidad de la gente.

A. Jollien: Sí, por ello el reto del libro era llegar a toda la población, no únicamente a los discapacitados. Se trata de utilizar la experiencia del discapacitado para sensibilizar a todo el mundo. Y paradójicamente es así: cuando se sirve la causa de los discapacitados se demuestra que un discurso que procede de un discapacitado puede llegar a todos del mismo modo, a un empresario, a un banquero o lo que sea. En mi segundo libro hablo mucho de lo trágico de la existencia. Creo que la existencia es trágica en sí misma: la muerte, el sufrimiento. Hoy lo trágico se detiene ahí. Pero observando el sufrimiento de las personas discapacitadas he visto que sobre lo trágico se podía construir la alegría, la ligereza, la fraternidad. Sin embargo, hoy se trata o bien de evitar lo trágico o bien de darle respuestas psicologizantes, cuando lo trágico es grave y puede ser una fuente. Lo trágico lo vamos asumiendo cada día, no es asumido de una vez por todas.

T. Comín: Se trata de reflejar una dimensión de lo humano que compartimos de todos.

A. Jollien: Hay muchos testimonios de personas sordas, ciegas, pero yo encuentro que el mejor servicio que podemos dar es no testimoniar sobre la discapacidad sino sobre lo humano que hay detrás del discapacitado. A mí, los testimonios me traen sin cuidado, son demasiado particulares. Pero un testimonio de un sordo o de un ciego que reflexione sobre su condición humana es revalorizar al humano que hay detrás del discapacitado. Y eso es lo que me interesa.

L. Gomis: Para ver la capacidad de progresar de los seres humanos.

A. Jollien: Para darte cuenta que hay una humanidad detrás de los más débiles. Hoy tendemos a negar el valor humano de alguien que está en coma, que está paralizado, que no puede hablar. Hay que afirmar con fuerza la humanidad de todos los seres.

L. Gomis: Has hablado también de la alegría.

A. Jollien: Que está ligada al progreso. Vivimos en una sociedad que está un poco hastiada porque no tiene capacidad para la lucha. Para una persona discapacitada el progreso está ligado a la lucha, que te permite alcanzar metas, y es ahí cuando aparece la alegría. Cuanto más se lucha, más se progresa y más uno se alegra, aunque la alegría pueda surgir de lo trágico, de un sufrimiento. Cuando consideramos a la persona como marginal, no vemos más que el sufrimiento y disimulamos un poco la alegría que este ser humano es capaz de vivir.

J. Pérez: ¿Crees que en la escuela del “mundo normal” hay alumnos que se ríen de ti cuando te equivocas?

A. Jollien: Ese es un caso muy curioso. Cuando lo analizamos vemos que hay miedo, temor, desconfianza. Un analista francés decía que hay una parte de celos en esa burla, que es como en mi caso decir: ‘Él es un discapacitado y ha conseguido lo que quería en la vida, y yo que soy totalmente sano tengo muchos problemas'. No hay más que celos inconscientes ante un discapacitado que consigue ser feliz a pesar de todo.

Josep Maria Jarque: Nietzsche también decía eso.

A. Jollien: Sí, es una bonita frase de Nietzsche que dice que en el sufrimiento oye una voz de un capitán de barco que dice: “Es el viento quien mueve el velero”, como si el sufrimiento fuera un viento que permite avanzar al barco.

J. Pérez: Al final de tu libro hablas bastante de la noción de ‘normalidad'. ¿Qué es ser normal?

A. Jollien: El ser humano escapa por naturaleza a toda definición. Cuando intentamos definir al hombre, reducimos su capacidad de llegar a ser una persona única y lo encerramos en normalidades que pueden ser peligrosas porque pueden ser exclusivas y crear discapacitados, porque es la norma la que por definición crea lo anormal. Entre discapacitados yo no me sentía discapacitado, es a partir de la instauración de una norma cuando aparece el discapacitado y la gente menos eficaz. La buena recepción que ha tenido el libro demuestra que no hay respuesta sobre la norma, el hombre sigue siendo un misterio y es peligroso poner etiquetas para expresar esta idea. Cada cual es único, y por tanto anormal.

L. Gomis: Incluso Sócrates fue anormal.

A. Jollien: Sobre todo Sócrates.

J. Pérez: También has dicho por ahí que tienes novia.

A. Jollien: Sí.

J. Pérez: Cómo es, cuéntanos algo de ella.

A. Jollien: Ah, es difícil. Es una pregunta difícil.

J. Pérez: ¿Pero para ti es un ‘progreso' tener novia?

A. Jollien: Sí, sí, cómo no. He entrado en una dimensión que a menudo está excluida para una persona discapacitada. La relación construye a la persona.

J. Pérez: ¿Y eso no es acercarse a la norma?

A. Jollien: El matrimonio es quizá una norma pero cuando es vivido plenamente es bueno.

L. Gomis: Es cuando sales del centro de educación especial y entras en la escuela de comercio cuando conoces el trato con las mujeres.

A. Jollien: Sí, en el centro evitaban que conociéramos la noción de alteridad, la relación con el cuerpo y la desnudez estaban muy escondidas. No comprendían que esconder el cuerpo era señalarlo como un pecado o como algo malo, y más para un discapacitado que ya tiene problemas en relación a su cuerpo.

J. Pérez: Me gustaría que comentaras una frase del libro: ‘La buena conciencia no es suficiente'.

A. Jollien: Es Nietzsche quien dice eso. Y es cierto porque se puede ser nazi y tener buena conciencia. Todo el mundo tenía entonces conciencia de hacer un trabajo como cualquier otro y de ser un buen funcionario. Así que la buena conciencia es algo que se opone al progreso. Por eso me gusta Nietzsche, que habla del superhombre. El error es decir que somos nosotros el superhombre. Nietzsche, en cambio, decía que no se puede decir que uno es un superhombre, sino que el superhombre está siempre delante, a manera de horizonte. El progreso es precisamente eso. Por tanto, la buena conciencia es instalarse en la comodidad y evitar luchar por progresar.

J. Pérez: ¿Y no sientes que tú para nosotros, que hasta hoy nos considerábamos ‘normales' –si es que podemos seguir usando esta palabra-, eres como un mensajero venido de algún lugar lejano de nuestras conciencias?

A. Jollien: No, en absoluto. A mí me gustaría que hubiera otros mensajeros, eso sí que me gustaría, que se diese más la palabra a la marginalidad y que se escuche lo que tiene que decir, más que hablar en su nombre.

L. Gomis: Veo que estás orgulloso de tus contactos humanos, pero también fue muy importante cuando obtuviste el ordenador, porque te ayudó a desarrollar algunas de tus cualidades.

A. Jollien: Sí. Con el ordenador podía escribir, comunicarme mejor. La máquina cuando está al servicio de los intereses del hombre puede ser muy útil.

L. Gomis: ¿Hablabas con el ordenador?

A. Jollien: Sí, pero no funciona todavía muy bien, el programa no está aún muy ajustado. Cuando hablas, el ordenador comete muchísimas faltas.

J. Pérez: ¿Pero tú puedes teclear un ordenador?

A. Jollien: Sí, tengo un teclado más grande.

L. Gomis: ¿Y es más fácil escribir que hablar?

A. Jollien: Para el estilo literario es mejor escribir que hablar.

L. Gomis: El estilo del libro está muy bien. ¿Lo has corregido después de haberlo escrito?

A. Jollien: Sí, muchas veces. Por otra parte, en la editorial me dijeron que no querían que apareciera Sócrates en el libro. Y yo les dije: ‘O con Sócrates o nada'. Porque es precisamente Sócrates quien universaliza mis palabras. Sin él hubiera sido un libro simplemente de experiencias, de testimonio.

J. Pérez: Cuéntanos cómo fue aquel test psicológico que suspendiste en el centro.

A. Jollien: Es terrible porque se etiqueta a la gente en función de unas preguntas y respuestas. En aquel caso yo debía apilar unos cuantos cubos del más grande al más pequeño en sentido decreciente. Intelectualmente, lo había comprendido, pero para llevar a cabo lo que la mente había percibido me tomé diez minutos, algo obvio dada mi situación. Pero que te lleve diez minutos comprenderlo y hacerlo no es considerado normal. Algo que resulta grave, porque será precisamente en función de ello que van a escoger el oficio que va a hacer esa persona. Nos encontramos pues de nuevo ante una norma excluyente.

J. M. Jarque: Y tú te discutiste con ellos.

A. Jollien: Sí. ¿Puedes explicarlo?

J. M. Jarque: El médico de la seguridad social –que es quien decide el futuro pedagógico de los discapacitados, algo también muy gracioso- le preguntó qué quería ser y le dio a escoger en una lista llena de trabajos. Alexandre entonces fue a buscar la ‘p': ‘plombier' [fontanero], ‘peintre' [pintor], podía escoger cualquiera de éstos para convertirse en aprendiz, era el listado que tenía la seguridad social. Y entonces él le dijo al médico: ‘A mí me falta una opción en la ‘p': philosophe [filósofo]'. El médico aún la sigue buscando. Y entonces le dijeron que iría a un taller ocupacional a hacer cajas de puros.

A. Jollien: Lo que hacen es reducir el horizonte de los discapacitados. Hay muchas personas discapacitadas que pueden y les gustaría estudiar, pero no les ofrecen la posibilidad.


T. Comín: Seguramente, una pregunta que te deben hacer a menudo es si tu novia tiene alguna discapacidad.

A. Jollien: No, no tiene ninguna. Pero ésta es una pregunta casi vejatoria. Y también es cruel.

J. M. Jarque: Pero respondiste muy bien el otro día.

A. Jollien: Dije que no tenía ninguna discapacidad visible. Todo el mundo me lo pregunta. Es sorprendente.

J. M. Jarque: Cuando van por la calle, todos miran a Alexandre y ella le pregunta por qué demonios deben mirarle, y él le responde: ‘¿Qué te pasa? ¿Es que estás celosa de que me miren?'

T. Comín: ¿Cómo es tu relación con los profesores de la universidad?

A. Jollien: Muy buena. Ahora preparo con ellos mi tesis sobre Boecio y el sufrimiento, que todavía no he empezado.

T. Comín: Antes hablabas de la debilidad y de la superación. A nuestra cultura la debilidad la da miedo; y la superación sólo es capaz de entenderla en términos no de progreso en humanidad sino de progreso material.

A. Jollien: Ese es un progreso más bien pequeño.

J. Pérez: Cuando te planteas algo que para ti parece imposible, como es ir en bicicleta, ¿cómo consigues sentirte capaz de que vas a poder hacerlo?

A. Jollien: Pues como todo el mundo. Pienso que debo hacerlo y poco a poco lo voy consiguiendo. Hay que hacerlo todo para intentarlo. Soy muy impaciente. Creo que si hubiera sido paciente no hubiera hecho nada bueno. Debemos abandonar la resignación e insistir. También hay que conocer los límites de cada uno: yo no podría aspirar a jugar en la selección nacional de fútbol.
J. M. Jarque: Y siempre en contra de la opinión de los médicos.

A. Jollien: Me habían dicho que era imposible que yo fuera en bicicleta.

J. M. Jarque: Alexandre hace siete años que ha nacido. Antes había vivido dentro de una burbuja protectora.

J. Pérez: Pero, ¿cuál es la alternativa a esa burbuja?

J. M. Jarque: La integración en la escuela con el resto de los alumnos. No hacer lo que ahora pretende el Gobierno con la Ley de Calidad, que es predeterminar lo que cada cual puede hacer cuanto antes mejor. A los doce años ya pueden decir que este niño no sirve para una cosa sino para otra. Esta es la mentalidad de encajonar a la gente en categorías y promocionar sólo a los que creen válidos.

dilluns, 7 de desembre del 2009

El català es el vuité idioma més utilitzat a la blogosfera

http://nuevas-tecnologias.e-noticies.es/el-catalan-es-el-octavo-idioma-mas-utilizado-a-la-blogosfera-33132.html

30 / 09 / 2009

A la Viquipèdia ya es la 15 lengua con más presencia

La lengua catalana dispone de más de 200.000 entradas a la Viquipèdia

La lengua catalana tiene una salud de hierro a la red, y así lo demuestra, por ejemplo, la gran presencia que tiene a la blogosfera, donde ya es el octavo idioma más utilizado. Otra muestra de esta vitalidad es que la lengua catalana disponernde más de 200.000 entradas a la Viquipèdia, donde ya es el 15è idioma con más presencia. Desde la Casa de las Lenguas se anima los internautas a llevar el catalán a nuevos servicios en red, como por ejemplo, las redes sociales.

Este presente y futuro esperanzadores son presentes en los debates del I Simposi Internacional de Multilingüisme y Ciberespai, que se celebra esta semana en Barcelona. El director de Linguamón-Casa de las Lenguas, Antoni Mir, ha asegurado durante la inauguración del encuentro que esta gran actividad del catalán a la red es muy superior al peso demográfico que representan sus diez millones de hablantes.

Aquest article en extret de la pàgina web e-noticies, ens parla de l'augment de la llengua catalana en la xarxa, tant blogosfera com viquipedia.

Desde que es va crear la viquipedia en català març del 2001 l'ús de la llengua catalana ha anat en augment.

diumenge, 6 de desembre del 2009

COED

4 de Desembre del 2009

Descripció

A la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital es va continuar amb les recitacions, concretament es van fer 15. Avaluant com sempre algunes persones del públic, cadascú ha de tenir com a mínim 3 avaluacions.

Seguidament hem continuat amb els debats.

El temes que van tractar van ser:
L'escolarització obligatoria fins als 18 anys, els components del grup a favor l'integraven l'Eva Gómez, la Marta Juny, l'Alba Estragué, l'Helena Ruiz i l'Elena Carmona; l'equip en contra, la Irene Recio, l'Ariadna Garcia, la Laura Sánchez, la Norma Augusto i el David Cortés.

El segon grup que va exposar el debat el tema anava sobre La informatització a les aules; l'equip a favor estava compost per l'Anna Llongueras, la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judith Carrique i l'Eva Ladevesa. I per l'equip contrari: la Natalia Carrique, la Mar Gascó, la Núria Maldonado, l'Ethel Nogués i l'Alba Casals.

Reflexió

Tant les recitacions com els debats han millorat molt respecte els anteriors.Les errades inicials semblen que es van suprimint e inclús es va innovant en originalitat.

Aprofundiment

Tots aquests exercicis tenen una finalitat docent, l'exercici de debat el relacionaria amb les reunions d'un claustre.No és el mateix pero aixi es coneix com s'ha de treballar en grup i debatre problemes que englobin un tema en concret i per suposat que hi haurà gent a favor i en contra que ha d'ésser escoltada, retreta i resposa.

Enganxo un enllaç d'ordre en el claustre i es veuran les semblances i diferencies amb l'exercic de debats que estem fent:

http://intercentres.cult.gva.es/ceipaielo/scripts/archivos/Claustre.pdf

dijous, 3 de desembre del 2009

Webquest


Introducció


Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

He triat el "blues": http://www.xtec.cat/~rllanes/WQ%20Blues/index.htm

Descripció


Descripció: Esta distribuït en una introducció, la tasca a realitzar, el procès a portar, l'avaluació o sigui com es puntuarà, la conclusió, uns crèdits on surten aquells professors que han participat i una guía didactica.

Valoració: he escollit aquest tema per veure com exploten els estils musicals i kines activitats proposen, m'ha semblat molt interessant els enllaços, eines multimedia que són essencials alhora de tractar amb el tema musical.

Projecte telemàtic


Introducció


Avui a la classe de gitic ens han explicat un nou concepte de projecte, el projecte telemàtic .

Resumnit-ho, aquest consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb alumnes o altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per internet.

Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu i la comunicació entre escoles, de manera que als continguts propis de cada àrea s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres, respectar opinions i cultures diferents.

Descripció

De projecte telemàtic per analitzar he escollit “La tetra i en bric” un projecte per l’alumnat de secundaria de 12 a 18 anys
La pàgina web esta distribuida de la següent forma:

-Trobem una pàgina principal, la qual en la capçalera es troba el titol.
-A sota d’aquest trobem els hipervincles: inici, blocs de treball, feines,enllaços, saber-ne més,guia de professorat i crèdits.
-I més avall d’aquests hipervincles trobem una introducció per captar a l’alumnat que diu aixi:

Hola,
Som la Tetra i en Bric!
Com veieu som dos envasos rescatats del contenidor groc. Ara tenim una nova feina, ens sentim protagonistes d'aquest nou repte. Durant aquesta nova etapa ens endinsarem en el "Planeta 3R", i us donarem a conèixer les claus per gaudir d'un món més net i més sostenible; això sí, a través del reciclatge.
Ens anirem veient per aquí, us aconsellarem i comentarem plegats tot el que fem. Si us ve de gust.... endavant!!!!

Fins aviat!!!!

Un cop visualitzada la introducció ens endinsem en els hipervincles.

Blocs de treball: aquí ens presenta cadascun dels contenidors i cadascú té la seva informacio i el treball a realitzar després de llegir-la.

Feines: en aquest hipervincle ens deriva a una altra web on hi ha penjats altres proyectes telemàtics.

Enllaços: hi ha enganxats diferents enllaços d’interès relacionats amb el tema principal.

Saber-ne més: aquí es troben enllaços d’altres webs per ampliar el coneixement.

Guia de professorat: aquest apartat orienta a aquells docents que participin en aquests projecte, com fixar uns objectius i la finalitat d'aquests projectes,com ha d'ésser la participació,la llengua,la incripció en aquest projecte i el seu funcionament per un correcte ús.


Valoració


Aquests projectes com s’ha dit en classe tenen la finalitat de tractar el treball en grup implica que entrin en joc alguns criteris com que el treball competitiu, col•laboratiu i cooperatiu.
El fet de que es puguin fer projectes en una aula fa que hi hagi un cert interés motivat no només per el fet d'aprendre memoritzant o visualitzant, si no la curiositat que sorgeix i la necessitat de saber-ne més sobre els temes tractats.

Ferrer i guardia

dilluns, 30 de novembre del 2009

COED

30 de Novembre del 2009

Descripció

Avui a la classe de Comunicació oral, escrita i digital es va continuar amb les recitacions per parelles de la setmana pasada.
Van exposar

-Helena Vall i Ethel Nogués: Llegendes de Girona.
-Òscar Garcia i Martí Villegas: Llegendes de Tremp i Berga.
-Helena San José i Laura Cazorla: El parc natural de Collserola.
-Óscar Valverde i Rafa Moya: Terrassa Modernista.
-Sonia Pérez i Mireia Toro: Sant Boi Solidari.

Reflexió

Veiem que en aquestes exposicions han millorat en tots els aspectos respecte les anteriors.

La originnalitat ha millorat considerablement fins el punt de que cap d’aquestes exposicions son referides a un territori global sino que es centren en aspectes concrets d’algun territori.

En l’ús de les TIC ha estat original la idea d’utilitzar videos amateurs mostrant al public amb imatges allò que expliquen, ja que es molt clarificador.

Aprofundiment

Cada vegada s’agafen més idees per les exposicions posteriors i es van pulint els errors.
Us deixo un enllaç on s’especifica tota la informació que pot oferir un territori de catalunya.

http://www.gencat.cat/catalunya/cas/index.htm

divendres, 27 de novembre del 2009

Recitació

dijous, 26 de novembre del 2009

Metàfores d'aprenentatge

Segons Charle Crook es poden classificar les diferents funcions que fa l'ordinador, i responent a aquelles persones que han volgut classificar-ho va crear unes metàfores, ens fa visualitzar l'avantage de les noves tecnologies relacionades amb l'àmbit educatiu

Metàfora de l'ordinador com a tutor:

Aquesta metàfora ens diu que els alumnes poden aprendre mitjançant l'ordinador sense queel mestre hi estigui present.
La finalitat d'un docent es realitzar una activitat, que l'alumne la faci i la posterior avaluació de l'exercici.
Crook ens diu que l'ordinador pot fer aquestes funcions
Aquesta metàfora la podem relacionar amb el dictat que vam fer com activitat a classe.

Metàfora de l'ordinador com alumne:

La metàfora explica el fet que l'alumne actua com a mestre en relació a l'ordinador.

En aquesta metàfora trobariem el concepte de "micromon" , l'alumne mitjançant l'exploració i la reflexió es construeix les sevs idees i dona ordres. L'alumne és qui guia, qui ensenya donantordres a l'ordinador.

Aquesta metàfora es pot relacionar amb l'activitat feta a classe amb el programa LOGO on nosaltres donavm ordres a la tortuga.

Metàfora de l'ordinador com a simulador:

Aquesta metàfora ens limita el moviment, al ésser simulador, hi han uns certs limits per tant l'alumne no pot afegir-ne cap innovació.Es guia per el programa.

Es pot relacionar la metàfora amb el programa utilitzat a classe anomenat Cryon Physics , la seva finalitat es que l'alumne sigui creatiu alhora de portar la bola a l'estrella, pero es pot apreciar que només té aquesta finalitat, hi ha el limit d'aconseguir l'estrella, res més.

Metàfora de l'ordinador com a eina:

Aquesta metàfora, ens diu que l'ordinador ensdona eines per desenvolupar-nos més enllà de tot allò que ens envolta, fent que tinguem diferents visions e la relitat i siguem critics amb tot.Ordinador com a font de coneixement i suport.

Es pot relacionar amb l'exercici fet a classe mitjançant una activitat del Clic de laboratori quimic on havien de coneixer tots aquells elemnts que hi eren prsent en un laboratori.

dilluns, 23 de novembre del 2009

COED

23 de Novembre del 2009

Descripció

S’ha iniciat els exercicis de recitació del tema “Territori” ( cada grup es lliure d’escollir un tema relacionat amb aquest terme)
Aquest exercici sera avaluat per la profesora Lluïsa Cirera i Xavier Avila, per tant les qualificacions es tindran en compte per el Mòdul: Processos i Contextos Educactius II

Es un treball que es presenta per grups reduits cada dilluns durant una hora.

Al final de les presentacions, hem de presentar cadascú una avaluació detallada i puntuar-la de les recitacions dels nostres companys.

Aquest dilluns van exposar:
-Àlex Ramos i Laura Sendín: L'Hospitalet i Sant Feliu de Llobregat.
-Joana Freixenet i Carlota Montaner: Begues.
-Toni Ruiz i Judit Carrique: Olesa de Montserrat.
-Clara Boix i Maria Garcia: Sitges

Reflexió:

Ha esta interessant el veure exposar a altres companys perque s’apren molt.Cadascú tenia les seves accions que milloraven o empitjoraven l’exposició.

Ha estat enriquidor el coneixer resumidament ( tenen 7 minuts com a maxim per exposar) el territoris que han escollit ja que l’espectador es pot fer una idea general d’allo que volen transmetre.

Aprofundiment

Potser hi ha poca originalitat alhora d’escollir el tema a exposar referent al territori, ja que tots els que han exposat avui es referien en un territori en concret.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Conferència Web 2.0

Conferència LA WEB 2.0 I L’EDUCACIÓ al CIBERNÀRIUM.
A càrrec de José Manuel Tornero i Santiago Tejedor , professors del Departament de Periodisme de la UAB.

16 de Novembre de 2009; 11.00 a 14.00h

Síntesi

La conferència s'ha iniciat amb Ivan Garcia que ens ha posat al dia de totes aquelles activitats que ofereix el cibernarium i què és.

Cibernarium el definirem com espai on hom es pot iniciar a les noves tecnologies. Ofereix un desevolupament funcional i millora les comptencies professionals. És un espai públic, obert i gratuït.

Si un es vol apuntar a qualsevol activitat hi ha flexbilitat d'horaris.

Per més informació sobre aquest espai i les seves activitats cliqueu aquest enllaç:

http://www.cibernarium.cat/cibernarium/cat/que-es-cibernarium/index.jsp

Després d'aquesta introducció, el Dr. Jose Manuel Perez Tornero i Dr. Santiago Tejedor han iniciat la primera part de la conferencia amb el tema de la WEB 2.0, han profunditzat sobre aquest definint-nos que és exactament.

El concepte Web 2.0 va ser utilitzat com a referencia en un segona generacio de la cronologia en el desenvolupament de la tecnologia, web on intervenen comunitats d'usuaris i un ventall de serveis, com les reds socials,els blogs, els wikis que estableixen una interconexió i col·laboració agil en l'intercambi d'informació entre els usuaris d'una comunitat o red.

A partir d'aqui la seva influencia que ha tingut en la societat i l'ús que s'ha de fer en l'educació.

Seguidament, vam omplir el test que previament a l'inici de la conferencia ens van donar. La finalitat d'aquest test era comprovar la quantitat de programes que algun cop s'havien utilitzat responent amb un si o portals 94 portals.

A continuacio després d'aquest petit incís, han explicat els models de l'escola en el seu eix cronologic, donant importancia a els fonaments de la comunicació.Primer escola filosofica, llibre sagrat,gremis, burgesia i fàbriques de coneixement.

Remarquen la importancia relacionant-la amb l'educació. Aposten per una escola multilingüe,que posseeixi recursos audiovisuals, interactius i reutilitzables i en xarxa.

Van presentar tres programes que els consideraven utils : Aprobbo,Vozme,iGoogle.

Aqui acaba la primera part de la conferencia.

2a part:

Aquesta segona part es caracteritza per la participació tant dels emissors com dels receptors que hi eren presents, ja que es feien i es responien preguntes.

Bé , com a resum d'aquesta segona part, van quedar clars alguns conceptes com el guía que és el mestre i la seva motivació als seus alumnes.Aixi com la importancia en la innovació en tots els àmbits.

Valoració personal

La sessió del Cibernarium m'ha ampliat el coneixement que jo tenia en la relació noves tecnologies-escola/societat.

I he conegut certs programes que m'han semblat utils com el Vozme i especialment l'aprobbo.Aprobbo és un programa que t'ajuda a veure aquells textos que s'han extret directament d'internet.Realment interessant, sobretot per aquells professors que no els hi agrada el "corta i pega".

Hi ha hagut certs moments teorics els quals podien causar força cansament per aquelles persones que no els hi anava massa el tema i els problemes de so no han facilitat l'atenció.

Definitivament, ha sigut interessat la sessió ja que a part de que ens ha ampliat coneixement, el tenir present eines que podem aplicar en l'àmbit educatiu sempre seràn benvingudes i quantes més coneguem millor, ja que ens serviran com a suport molt vàlid en un futur d'ensenyament.

divendres, 13 de novembre del 2009

COED

Dia 13 de Novembre del 2009

DESCRIPCIÓ

Avui, quan ha vingut la professora Lluïsa Cirera, ens ha matissat i recordat l'ordre que hem de tenir a l'aula, coneixent que tenim 10 minuts per situar-nos.
Ha valorat positivament les avaluacions que vam fer dels nostres companys de recitació i ens ha felicitat.

Seguidament, sortiren a exposar aquelles persones que els hi tocava.
Aquest cop s'han recitat dos llegendes, quatre poesies,dos contes i una rondalla.
La professora ha alertat a la gent de la comptabilització rigurosa que s'ha de tenir pels dos minuts.

En aquesta classe hem iniciat els debats,el tema era L'escola privada.

APROFUNDIMENT

Tots aquests exercicis de recitació, de parlar en públic, debats i de més crec que són molt enriquidors sobretot per aquelles persones que els hi costa sentir-se segures a l'hora d'exposar. Sens dubte l'anar practicatn i practicant farà possible que aquesta pot escénica vagi minvant.

REFLEXIÓ

He trobat una web força interessant sobre la recitació, cercant alguna que hem pogues ser util per a realitzar l'exercici. I el més interessant de la web es que d'algunes poesies hi ha l'audio per si vols escoltar l'entonació això facilita l'exercic per aquelles persones que no estan acostumades a la caracteristica entonació que posseeix la poesia.

http://lletra.uoc.edu/ca/noms-propis

dimarts, 10 de novembre del 2009

COED

9 de Novembre del 2009

Descripció

A la classe de Comunicacíó Oral Escrita i Digital vam exposar a classe l'exercici de Qui ets tu? on cadascú escollia un company de classe per descrivir-lo. Les exposicions havien d'incloure material fotografic de la persona que es descrivia i un comentari al blog.

Reflexió

Aquest exercici va servir per exposar en escena allò après en el llibre Com parlar bé en públic i com no intentar perdre la por escenica.La meva exposició va ser del company Pau Nin, no va sortir com jo voldria per una serie do confusions que vaig tenir.


Aprofundiment

Crec que aquest exercici a part de fer millorar la nostra por escenica a servit per coneixer a persones que construeixen la nostra classe.
Ja que es valora alló que és la persona no com és.

Ús deixo un enllaç on cita consells per superar la por escénica.

http://www.jugglingdb.com/compendium/performing/creatinganact/dropping/stagefright.html?lang=ca

dilluns, 9 de novembre del 2009

Vídeo

dissabte, 7 de novembre del 2009

(NOU) Qui ets tu?




Pau Nin

Et vaig trobar com qualsevol caminant que troba una muntanya i s’admira.

Et vaig obervar i a grans trets puc destacar de la teva fisionomia dos aspectes, una gran alçada i un somriure continuu en la teva cara.

Metafòricament quan les muntanyes et fan una rialla, el caminant té la curiositat d’endinsar-se en elles.

El primer dia vam parlar, vaig trobar que erets una persona amb força vergonya però més endavant em demostraries que aquesta desapareixeria radicalment. El segon dia ens vam quedar a dinar.

Quan el caminant s’ha endinsat en la muntanya, observa tot allò que conté i la pot definir, si es rocosa si es arenosa, si conté força animals, si té molta vegetació etc.

Endinsant-me en el teu ésser com el caminant en la seva muntanya, vaig captar una certa tranquil•litat que emeties en cada moviment que feies i sempre present en les accions que prenies.
El teu caracter com he dit abans es caracteritza per la teva tranquil•litat, tranquil•litat que ve donada per la teva seguretat que tens en tot el que fas, aixi mateix posseeixes una forta personalitat.

Quan un camina per una muntanya vol una certa tranquilitat, un cert silenci, que els sons siguin harmoniosos i no massa estridents.
Com l’essencia de la natura i la seva pau, tu Pau no t’agrada tot tipus de música, t’agrada ser selectiu, apostes per la música indie.
Però el ser selectiu no és només amb música, ho fas en tots els àmbits, t’agraden poques coses però de bona qualitat.

Les muntanyes són respectuoses amb tot allò que es troba en el seu àmbit, ofereixen protecció als animals, ens deslluernen amb els seus colors.
Tu Pau ets respectuós amb les opinions dels altres i mesurat en les teves paraules. Acceptés qualsevol queixa i defenses tot allò que et sembla obvi, ens enlluerne’s amb la teva iniciativa.

Per acabar, el caminant quan va a una muntanya, si aquesta li agradara, vol quedar-s’hi.
Jo, com el caminant m’he quedat amb tu Pau, et considero una persona a admirar i amb qui es pot confiar, de la que puc aprendre moltes coses.
Sincerament, espero que aquest aprenentatge sigui mútu, amic.

divendres, 6 de novembre del 2009

COED

6 de Novembre del 2009

Descripció


Avui a la classe de Comunicació Oral escrita i Digital han continuat exposant les recitacions on esta establert un temps ( 2 minuts)i es valora tot allò relacionat amb l'escena pública.

Alguns companys escollits per la professora Lluïsa Cirera valoren l'exposició de certs companys i aquestes valoracions son llegides per la professora.

Tot seguit, va exposar a davant de tothom el meu blog perque visualitzessim tot allò que estava bé o mancava.

Reflexió
Es pot dir que els primers en exposar tenen més merit que els que vindran més endavant, hi havia molts nervis per part dels que exposaven, alguns ho han controlat millor que altres, en definitiva per ser la primera vegada s'ha de tenir en compte l'esforç que ha suposat recitar en públic.


Aprofundiment

Respecte la visualització del meu blog, es veritat que s'han de millorar certes mancances que hi ha, però globalment crec que no esta tan malament.

dimecres, 4 de novembre del 2009

COMENTARI ARTICLES

Internet cambia la forma de leer...¿ y de pensar?

Bé, resumint i sintetitzant aquest article, ens parla de dos opinions contrastades que ens parlen del futur d'internet i la influencia d'aquest en les persones.
Primerament estan aquelles entitats que creuen que l'informació breu que rebem constanment en internet substituira la forma de analitzar les coses.
La lectura meditada i repasada es substituira per només els criteris importants.
Hi ha els que pensen que gràcies a l'internet es podrà evolucionar en un àmbit cognitiu i consideren internet com una eina, la comparen amb l'exemple de la calculadora que va substituir d'aguna manera totes aquelles operacions més complexes.

Opino que el que en realitat preocupa és que a causa de internet la gent en comptes d'ampliar el seu àmbit cognitiu només s'utilitzi per oci.
Per tant aqui entraria el coneixement de tot el que envolta internet i el terme infoxicació l'hauriem de tenir present.

El perill que el cervell s'adapti ha aquesta forma de rebre la informació crec que dificultarà el desenvolupament de la societat ja que es prendràn decisions ràpides i segurament sense cap base que les mantingui.

Activitat literaria sobre hipertext a Lletra.


Aquest text ens parla de la multiplicitat de definicions que pot adquirir el concepte hipertext a causa de la seva complexitat. El no conèixer amb exactitud la seva definició, es creen algunes que es semblen.

En definitiva segons el meu parer hipertext relacionant-lo digitalment el definiriacom interacció i simbiosi de textos.

COED

Divendres 30 d'Octubre

Vam iniciar la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital amb un poema que ens va llegir el nostre company David. A continuació vam entregar el treball del libre "Com parlar bé en públic". Més tard ens va explicar la diferència que hi ha entre un conte i una rondalla. El conte i rondalla són entre ells sinònims, la diferencia que hi ha és que el conte es més curt i la rondalla s'ha transmés per tradició oral.

A continuació ens ha donat un article que a la professora li va semblar curiòs titulat: "Coses meves" d'Albert Om.
Seguidament,la professora ens va donar el capítol 3 del llibre : "Lingüística: Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios amb aquesta fotocòpia a la mà ens va dir que la llegissim i ens agrupessim per grups, però no va donar temps de debatre el que havíem llegit.

Per acabar,ens va entregar unes fotocòpies del llibre que s'anomena: "La lectura i la vida" d'Emili Teixidor.


REFLEXIÓ

Bé, aquesta sessió ens ha servit bàsicament en dos aspectes molt importants. El primer seria aquest petit toc humorístic i satíric que ha tingut Albert Hom en el seu article i segon hem aprofundit en com podem definir el llenguatge tenint en compte certs criteris, la importancia de respectar i valorar altres llengües o prejudicis en llengües.

APROFUNDIMENT

Destacant el text de Jesús Tusón, destacaria la qüestió de llengües primitives.
El voler eclipsar aquestes llengües nombrant-les com primitives es conseqüencia d'una serie de valors que discriminen per naturalitat allò que és minoritari, allò que no va paral·lel a la majoria.

Per tant, seria un punt a favor, en la nostra societat tant civilitzada,el treuren's aquest prejudici i en comptes d'infravalorar-lo ,l'hauríem de col·locar en un pedestal mirant tot allò que ens pot aportar.

COED

A la classe del dia 26 d'Octubre, la professora Lluïssa Cirera ens va repartir unes fotocòpies on es plasmava un resum de les tipologies textuals, d'aquestes ens vam centrar en el text descriptiu i les seves característiques.Aixó es va fer perqué tinguessim en compte i coneguessim la finalitat de la descripció, l'estructura,l'elaboració i diversos exemples de descripció.

Per que recordessim el que eren els registres ens va repatir la fotòpia de la caracterització dels registres socials, per refrescar la memòria.

Seguidament ens vam agrupar en grups de 5 per trobar cançons on es parlés de descripcions de persones. A continuació se'ns va repartir en una fotocòpia diferents fragments extrets del llibre "Un home de paraula" de l'Imma Monsó més "El país del vi", "Relacions particulars", "A peu per Aragó", "Els pobles, les ciutats, els homes".

REFLEXIÓ

Aquesta classe ens ha servit per veure com es realitzen les decripcions, hem analitzat de totes les maneres possibles la seva realització i mitjançant conceptes apressos del llenguatge, aprofundir en aquest àmbit ens serà útil per realitzar l’exercici de “qui ets tu”.

APROFUNDIMENT

Personalment la aportació que he rebut en aquesta classe ha sigut bastant profitosa respecte els conceptes adquirits amb la descripció, però m’agradaria destacar que els textos llegits sobretot l’home de paraula m’ha copsat cert fragment que he analitzat amb el meu grup i que en parlava de com una música pot ser com un regal per una persona o la pot definir.

dilluns, 2 de novembre del 2009

"Tòpics"

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules

Es ben cert que una imatge representarà sempre més conceptes que mil paraules que la defineixin, la imatge et dona certa llibertat per decidir allò que estas veient, en canvi les paraules ja et fixen una imatge determinada.

El tòpic es correcte, però s'ha de tenir en compte que una imatge té el defecte d'interpretar allò que pudé no es vol representar, aixi doncs el seu ús com a mitja de comunicació es nul si no hi han paraules que especifiquin allò que es vol mostrar.

tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu

Es passiu en el sentit de que al receptor les imatges ja li donen tot fet, no hi ha per tant un sentit critic. Però no sempre passa aixo, el receptor pot decidir si vol ser passiu o actiu,pot participar criticament en allò que es mostra jutjant-ho.

tòpic 3: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.

La continua visualització d'accions violentes en la televisió genera una certa immunitat a la violencia exercida a la realitat, però això no és aixi sempre, només sera cert si el receptor és molt influenciable, una persona formada en uns valors determinats veure la violencia com quelcom repulsiu que s'ha d'evitar.Per tant no genera violencia sempre.


tòpic 4: La televisió és un mitjà generador de "modes"

Com el tòpic d'abans la continua visualització i idealització de certs productes que surten als mitjans de comunicació fa que gent amb poc criteri propi agafi com un model de vida el portar allò que els humans anomenem " roba de marca o de moda".

Sent així, si que es un mitjà generador de modes, però en aquest tòpic tornaria a sortir la reflexió del tòpic 4.

Si una persona no es deixa influenciar per allò que tothom creu necessari i té el seu criteri propi no li han d'influenciar tot allò que diguin els anuncis.

tòpic 5: La televisió és una finestra oberta a la realitat

És ben cert però no del tot, és una finestra oberta a la realitat en el sentit que es mostren tot tipus d'imatges de tot els llocs del món i l'actualitat.

Però el problema bé quan s'ha de donar la mateixa importancia a la realitat que a la realitat idealitzada que a vegades ens mostren algunes series o visualitzant com a reals, realitats que han estat modificades per certs mitjans de comunicació segons els seus interessos, per tant ja no estariem parlant d'una realitat objectiva.

tòpic 6: Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències

La continua exposició d'imatges de valors nocius per una persona fan que considerem certes accions negtives com habituals.

Però el fet que hi hagi certa inmunitat per tot allò que surt no vol dir que no ens afecti, per tant s'hauria d'anomenar a aquesta insensibilització que diu el tòpic, inmunitat.Perque la sensibilitat sempre hi serà present si som éssers humans amb un nivell d'estabilitat adequat.

dissabte, 31 d’octubre del 2009

ANÁLISI ANUNCI



DESCRIPCIÓ ANUNCI
L'actor principal es un noi adolescent, que ens mostra varies formes de sobreviure amb pocs diners.

El noi a la mínima oportunitat menja gratis gràcies a mostres de degustació i les promocions, comprar roba encara que sigui compartida entre els seus amics o ir a la festa de la "tomatina" per menjar per la cara.

TRANSCRIPCIÓ

“Voy a contarte mi vida, sin un pavo y sin movidas, si la casa invita, yo me apunto y no me pierdo ni un fiestón, tardes gratis de cines, unos euros entre los cojines y en la cancha con la jet set aunque curre de castor….
Mola encontrar zonas WIFI para ver todos los videos frikis, macro concierto por el morro y además en zona VIP… vacaciones solidarias en un cole que está en Nicaragua, cambio abrigo super retro por un finde en Amsterdam… o… de promociones sobreviviré… esta chupa compraré y nos lo pondremos tres
Y… me meteré en la gala de entrega… Langosta Sushi y Caviar esta reventando el baaar…
Una mosca en el suflé así que lo paga usted… canguro de noche siempre es un buen plan, me hago DJ y entro By The Face y una churri japo, menudo pivón dice que me invita que vaya con ella a Japón….”

DECORATS i ENQUADRAMENT

Els decorats canvien al canviar la frase que diu l'adolescent fent simultaneïtat amb el que diu i plasmant-ho.
L'enquadrament respecte l'enfocament de la càmara es normal, l'angle d'enfocament es paral·lel al terra.
Respecte els plans va conjugan amb pla general i pla panoràmic.

MÚSICA

És una melodia que es repeteix constantment,l'estribillo ens el remarca amb els seu xiuxiueig del principi. A partir d'aquí va parlant fent les mateixes notes.

VALORACIÓ PERSONAL

Aquest anunci bàsicament es per distreuren's no té cap missatge subliminial, si més no el que comprem la fanta.
L'anunci és basa en la originalitat i amb la seva melodia fa captar al emissor.
Com es pot deduir va adreçat a gent jove, vol captar la seva atenció ja que utilitza un llenguatge molt col·loquial.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Qui ets tu?





Pau Nin

Tens 19 anys, ens coneixem desde el segon dia d'inici de curs. Des d'aquell dia anem junts a tots els llocs.
Per les setmanes que et conec, penso que ets una persona molt segura de sí mateixa, amb una forta personalitat, transmets tranquil·litat en els teu actes.
Al principi et mostres bastant vergonyós però a mesura que coneixes a les persones aquesta vergonya se't treu radicalment.
Ets qui prèn normalment la iniciativa en tots els treballs que fem.
Respectuós amb les opinions dels altres i moderat en les teves paraules.

Tens una afició que t'apassiona però t'omple bona part del temps, el ser monitor d'esplai.
No ets amant de discoteques o grans multituds prefereixes poques coses però de bona qualitat.T'agrada la música que no es comercial la indie
Téns un gran domini en l'àmbit informàtic, tothom acudeix a tu per solucionar algún problema.
Se't donen molt bé les llengües, les matemàtiques i et saps moure per Barcelona millor que un GPS.

Per tots aquests aspectes i per altres que no puc mencionar, ja que formen part del teu ésser més personal, et considero una persona a admirar i amb qui es pot confiar, de la que puc aprendre moltes coses.

Sincerament, espero que aquest aprenentatge sigui mútu, amic.

COED

Divendres 23 d'Octubre

Vam visualitzar un vídeo amb la finalitat d'entendre l'estructura d'un debat.

Consistia en una competició on diferents estudiants universitaris debatien sobre un tema polític i d'actualitat.
La xarxa vives realitza aquests debats per dos motius:

1.Promoció d'activitats on participen els estudiants
2. Potenciació de l'ús de la llengua catalana

Els equpis estan formats per 3 equips dividits en 2 grups, 2 oradors,2 documentalistes i un reserva.

Hi han 2 torns a la introducció per part del capitans.-5 min
Seguidament 2 torns de refutacions més 1 minut protegit.Les interpel·lacions duren com a màxim 15 segons.

No es pot parlar entre el públic ni entre els membres del grup.

REFLEXIÓ

Bé, aquesta classe ha sigut bastant profitosa ja que amb l'observació i l'anàlisi d'aquest debat, es demostra la importancia a seguir un ordre en tot allò que comporta el diàleg grupal.
Seguir certes indicacions i regles és essencial per poder mantenir una conversació ja sigui, amb dos persones o un grup.

APROFUNDIMENT

Si volem aprofundir en la qüestió de l'ordre en la parla i el llenguatge hem de tenir en compte tots aquells conceptes exposats en la classe aquella on es van repartir diversos textos referents a aquest tema.
Podem repassar conceptes com escoltar,sentir,silenci,parlar,entendre,llenguatge dels ulls...

divendres, 23 d’octubre del 2009

COED

El dia 16 d’Octubre a la classe de Comunicació Oral Escrita i Digital la professora LLuïsa Cirera va reprendre els apunts que varem deixar l’ultima classe.
Seguint la pauta que ens va donar, varem acabar d’analitzar:

1. Ús de les frases fetes i refranys

Si definim frase feta seria ; una manera de dir paraules que en realitat volen dir unes altres.

EX : anar amb peus de plom, tocar el dos, ficar-se de peus a la galleda…

Si definim refrany vindria a ser una frase que en sentit directe o al•legòric i generalment de forma sentenciosa, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.

EX: de mica en mica s’omple la pica, per el maig cada dia un raig, qui dóna consell que doni remei…

2. Morfosintaxi genuïna

D’aquest concepte es va dir que s’havia de tenir molt clara la gramàtica i les seves normes.

Es van posar diferents exemples d’error en català un va ser l’ús de la preposició “de” davant de la conjunció “que” .

3. Ús correcte dels verbs

Remarcar la importància de l’ús correcte dels verbs irregulars, dels temps dels verbs, no cometre errors en les perífrasis d’obligació (ex: haver de, caldre) o en les de probabilitat (ex: deure…ara deuen ser les onze)

Darrerament vam continuar amb el segon bloc – Expressió escrita-

Es remarca la importància de la correcció ortogràfica (el seu contingut total mai s’arriba a assolir)Varem veure com s’estructura un text on ha d’haver-hi adequació, coherencia i cohesió.

L’ús correcte de la puntuació on es imprescindible conèixer bé la funció de tots els signes , dintre de les possibilitats.

I per últim l’ús notable de la cal•ligrafia i pulcritud ja que el receptor tindrà bona percepció de l’emissor.

Al final de la classe vam fer un exercici en grup on s’havien de respondre diverses preguntes com: si nosaltres teniem algun llibre de rondalles, si coneixiem algun autor ,si sabíem la diferencia entre llegenda i rondalla i si coneixiem alguna llegenda vinculada al territori i alguna llegenda urbana.

D’aquest exercici vaig coneixer autors com Pep Coll i Joan Amades o la diferencia entre rondalla (narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i de reals. La trama sol ser senzilla) i llegenda(narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginatius o mitològics.).
De les llegendes del nostre territori com el timbaler del bruc o el pont del diable.

Com a conclusió, vaig extreure la importancia que té l’ús correcte tant l’expressió oral com la escrita en l’àmbit educatiu ja que un nen no ha d’aprendre errors respecte aques tema. Es necessari també el coneixement de narracions com rondalles, llegendes per enriquir el nostre saber cultural i social que ens envolta i fer-lo conèixer als infants.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

dilluns, 12 d’octubre del 2009

dissabte, 3 d’octubre del 2009

COED

Diferents opinions, autors i diversos fragments de llibres.

Un llibre es de Francesc Torralba: l’Art de saber escoltar.
En l’introducció del llibre denota la importancia del concepte escoltar, el llibre esta dirigit per aquelles persones que dificilment apliquen aquest terme.
En el capítol 1 titulat Escoltar i sentir d’aquest mateix llibre ens parla de com es d’important el saber escoltar. Sentir ens diu que es percebre un so que no esta regit per la nostra voluntad i escoltar es selectiu, precedit d’un desig.Per tant escoltar es un acte de devoció a l’altre

En el capítol 19 titulat l’alternança entre paraula i silenci ens fa saber l’existencia d’aquests dos termes que conjugats formen la nostra vida.

Del llibre d’ Eulalia Bosch ; Educació i vida cuotidiana se n’ha extret un aprofundiment sobre la importancia de saber-se escoltar un mateix, a partir d’un exercici que ella anomena lecciones de silencio l’alumne por arribar a realitzar una introspecció per la qual desconectarà per un moment de tot allò que l’envolta. Aquestes sessions de silenci permetran a l’individu realitzar un autoconeixement on en un futur trobarà consciencia d’un mateix.

En el fragment de parlar i entendre ens narra una petita historia d’un nen català que s’ha d’adaptar a l’idioma estranger, en aquest cas l’anglès,Troba la dificultat d’aquest nou idioma que en un principi el rebutjarà, però se’l farà veure que el temps es qui ens ajudarà a comprendre i assolir tot allò que s’ens presenta nou.
Cita la semblança que hi ha entre estranger i estrany i la diferencia de ser estranger i sentir-se estranger.Remarca que nosaltres som estrangers des de que naixem, estrangers en aquest món i a mesura que creixem anem aprenet a conviure com estrangers.

Sebastià serrano en el llibre: El regal de la comunicació i l’apartat del poderòs llenguatge dels ulls. Tal i com diu el títol en aquest text trobem el perqué es tan important la mirada, aquest contacte no verbal que ens ajuda a comprendre a l’altre en aspectes com l’honestedat, l’amor o l’empatia. Hi ha també un altre terme que destaca i es la intimitat, actualment hi ha mancances d’ella però mitjançant els ulls la mirada es poden establir nous víncles d’intimitat i empatia.

L’aprenentatge i conclusió de tots aquests textos es que s’han de tenir en compte molts factors a l’hora d’educar mitjançant l’expressió, conceptes escoltar i saber escoltar,la mirada, el silenci, les paraules, el tacte, els ulls...tots ells influiran en el contacte amb altres individus amb els qual vulgui establir una relació, per tant el tenir-los presents es essencial.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Variació del so







En aquest exercici em agafat un diàleg entre en Bart i la Lisa, que es el següent:
Bart: Carai Lisa, quan et veig em venen ganes de casar-me per quarta vegada.
Bart: Vaig conèixer una balena exòtica a la despedida de solters d’en John a Tailandia.
Lisa : Però si en John no va fer cap festa de despedida!
Bart: Tu juro que sí.

http://www.youtube.com/watch?v=crn_jMY-YPc

Bart: Àngel
Lisa: Blanca

PROCÉS DE GRAVACIÓ:

Per fer aquesta pràctica, primerament hem buscat varies converses que ens han semblat interessants. Quan l'hem escollit hem gravat la conversació l’hem modificat a partir de variacions de velocitat, de to, temps, algunes amplificacions...

PD: El que més ens a costat ha sigut aconseguir el mateix grau de so en els personatges ( les nostres veus). Tot i així ens a agradat molt aprendre a utilitzar l’audicity ja que mai n’haviem fet ús.

dilluns, 28 de setembre del 2009




Procès manipulació fotografía:

Aquesta fotografia ha estat retocada per el programa GIMP 2.
Primerament he seleccionat el "modo de imagen" a "escala de grises", un cop transformat el color, afegeixo un filtre a l'imatge, en aquest cas selecciono "Detectar bordes" i clico a Neón.

La resolució es de 175 x 220 píxels i 63,8 Kb;

diumenge, 20 de setembre del 2009

Presentació inicial

Les noves tecnologies segons el meu parer ens obren moltes portes al futur, portes relacionades en tots els àmbits des del món empresarial fins l'oci en general.

El progrés tecnologic en l'àmbit educatiu es planteja actualment, si són realment compatibles les noves tecnologies i l'educació. El voler crear una simbiosi entre aquests conceptes i aconseguir-hi un fruit, es una qüestió delicada en l'actualitat.

La meva opinió respecte aquest tema es a favor de la introducció de la tecnologia a les aules i escoles, però cal destacar que una innovació introduïda bruscament pudé deixa de banda antigues eines eficients en l'ensenyament i formació . Cal interpretar doncs les noves tecnologies com estris evolutius que ens presenta la societat i mai com un substitutiu de sólides decisions formades en el passat i eficients.

Per tant, regir la gestió de la tecnologia es bàsic per una bona coordinació i acceptació d'aquesta i que se n'obtingui d'ella un bon fruit.